Aquest cognom - possiblement la segona ortografia sigui la més correcta segons les normes fabrianes per allò de la " o " sense accent que sóna " u" a certes comarques de parla catalana entre elles Sóller - el trobam ja el segle XV a Mallorca.
A Sóller hi ha encara una finca a les afores de la localitat que es diu "Can Custurer" i conec algunes persones que havent sigut arrendataris, majorals o simples estadans d'aquesta finca, la gent les diu de Ca'n Custurer.
Però Costurer o Custurer - com diuen a Sóller - era cognom o sigui el que a Mallorca coneixem per llinatge. A l'arbre de Costurers sollerics a la generació més llunyana he trobat BARTOMEU COSTURER.
Fill d'ell fou SALVADOR COSTURER qui el 1 de maig de 1493 hauria fet testament amb el notari Joan Morell.
A la tercera generació apareix Guillem Pons (a) Costurer qui fa testament amb el notari Mulet el 12 de desembre de 1502
.
Els fills d'aquest Guillem són la quarta generació sollerica de Costurers.
Jaume,Guillem. Mateu pare d'altre Mateu i Bartomeu pare de Francina.
Jaume Costurer ( de la quarta generació) estava casat amb la dona Magdalena i el 24 d'abril de 1546 feu testament amb Joan Morell notari que suposam no és el mateix Joan Morell amb qui testà el Costurer de la segona generació.
Filles i filles de Jaume Costurer i Magdalena formaren la cinquena generació i foren: Joana, Bartomeva, Margalida, Jaume i Salvador.
La Joana Costurer es casà amb Guillem Noguera de Superna i el seu fill de nom Guillem fou el mariy de Coloma Amar de Montaner.
Bartomeva Costurer - germana de Joana - tenia per marit a qui nomia Pere Vicens.
Germana d'elles era Margalida Costurer casada amb Llorenç Vidal , el qual molt problament era de la familia dels Vidal d'Orient. Més endavant parlarem de na Margalideta Vidal Costurer més coneguda per Na Guideta Costurer la nina de Llorenç i Margalida.
Jaume Costurer fill de Jaume i Magdalena és el pare d'un altre Jaume Costurer (aquest de la sisena generació) casat amb Antònia Mayol Vicens germana d'Antoni Mayol Vicens ( de Moncaira) i per tant filla de Gabriel Mayol qui el 156i comprà la finca de Moncaira a una subhasta i de qui sóc directe descendent. Aquests Jaume i Antònia tenen un fill Salvador Costurer mort el 28 de desembre de 1640 casat amb Magdalena Alcover la qual podria tractar-se d'una Alcover-Bardi, de Sa Figuer; i altre fill Jaume Costurer casat amb la dona Eulalia Gil que són ja la setena generació.
Però tornem a la cinquena generació. Salvador Costurer - el fill de Jaume i Magdalena - hauria fet testament el 8 de febrer de 1573 i tengué dos fills Mateu i Jaume, ells de la sisena generació.
Jaume Costurer i Eulalia Gil foren pares de Jaume i Antoni,la vuitena generació de Costurer.
Jaume Costurer Gil casà amb Coloma Garriga i d'ell són fills Jaume que fou jesuita, Bàrbara que casà amb Mateu Moragues i Estades-Prom, de Son Moragues de Valldemossa, Bartomeu Costurer casat amb Margalida Fornari pare de Jaume Costurer marit de Dionisia Santandreu i avi de Catalina Costurer Santandreu la qual fou l'esposa de Mateu Moragues Villalonga ( ell fill d'Antoni Moragues Costurer i de Francisca Villalonga) i en la descendència dels quals passaria la representació del llinatge Custurer o Costurer (solleric).
Aquests ja representen la novena i desena generació.
El ja dit Antoni Moragues Costurer fill de Bàrbara i Mateu qui casat amb Francisca Villalonga continua el seu llinatge de Moragues de Son Moragues.
Tornem ara a la sisena generació. Mateu Costurer casat amb Catalina Garriga qui ell era fill de Salvador i germà de Jaume. Aquest Mateu hauria mort o testat el 1592. Ell i la seva muller tenguéren un fill Pere mort el 1649 que fou jesuita i altre de nom Mateu casat amb Francisca Bordoy pares ells de la senyora Aina o Anna Costurer Bordoy la qual fou la dona del cronista Vicenç Mut Armengol de qui també ferem més esment relecionat amb el que contarem de na Guideta Vidal Costurer.
El jesuita Pere Costurer Garriga i el seu germà Mateu casat amb Francisca Bordoy tenien tres germanes Mariana, Joana i Antònia Costurer Garriga.
Mariana Costurer cap al 1605 es casà amb Joan Baptista Mayol de Moncaira fill de mosson Antoni Mayol Vicens i del que descendesc directament per la seva filla Florentina casada el 1639 amb Bartomeu Estades-Prom i Deià de Moleta que sucediren al fideicomis de Moncaira per no tenir fills mascles el Joan Baptista Mayol de Moncaira i haver mort fadri el ciutadà militar Joan Baptista Palou de Comasema i Mayol de Moncaira fill de Catalina Mayol de Moncaira Costurer germana gran de Florentina i d'altra que es deia Margalida ( morta el 1687) vidua sense infants del mercader Mateu Reus, de la familia Reus de Solleric.
Antònia Costurer Garriga, ella, es casà amb el propietari de Mònnaber Joan Arbona. També en sóc directe descendent a través dels seus successors els Penya de Son Sales estingida la linia masculina d'Arbona a Monnaber i no haver tengut descendencia Florentina Arbona amb el senyor Miquel Trobat del Born,de la vila ara ciutat d'Inca.
NOTES DE LA HISTORIA SOBRE CUSTURERS O COSTURERS
Figuraria el llinatge Custurer o Costurer com de senyots de rel que venien del Rosselló o sigui de la Catalunya Nord que avui per avui forma part de França i se la coneix també com la Catalunya francesa.
Una casa dels Custurerts o Costurers s'afincà a Sant Feliú de Guixols (Girona), i estaria documentada el seglo XVI. Hauriem servit el Rei En Jaume I quan la conquesta de Val'ència i Mallorca.
Aqui a Mallorca, segons la mateixa font informativa trobada per internet, s'establiren a Sóller i posseïeren un víncle fundat el 1546 per Jaume Custurer, i així s'han cognomenat els d'aquestllinatge
L'any 1561 Salvador Custurer era Jurat de Sóller, i feu molta feina per a acabdillar gent amb qui podé vèncer l'exèrcit turc qui aquell any desembarcà a les seves costes.
Un tal Antoni Custurer fou Síndic de Mallorca a la Cort de Madrid;A instancia seva, i per evitar una altra excursió de moros a Sóller, s'haura fet la TORRE PICADA de la qual hauria sigut el primer " Alcaide"·pels anys 1570.
Pere Antoni Custurer, és un savi i virtuós jesuita mort cap els anys 1649. En 1650 hi havia un Guillem Custuter que era Xantre i Doctor en Teologia de la Seu (Catedral) de Mallorca.
Un Jaume Custurer hautia servit al Rei i passat de capità d'una de les companyies que s'enviaren a socòrrer Tarragona
El 1656 era Sergent major de la plaça de la Ciutat de Mallorca
Jaume Custurer i Garriga,nascut a Ciutat el 15 d'abril de 1657,savi i virtuós jesuita,feu sos estudis a Calatayud,Barcelona i Gandiia,llegint en aquests col.legis catedres de Teologia. Fou Rectot de Montision i Sant Marti. Quan les revoltes a Mallorca entre partidaris de l'arxiduc d'Austria i Felip V de la Casa de Borbó hauria estat desterrat de l'illa per partidari d'aquest darrer
Hauria sigut molt amic de l'elelector palati Joan Guillem i del molt nomenat Salzinger. Va escriure doctament del culte, sanitat i doctrina del Beat Ramon Llull i mori al col.legi de Calatayud el 18 de febrer de 1715
Jaume Custurer i Fornari fou un dels primers Regidors de Palma de Mallorca nomenats per Felip V quan la primera planta de govern. Mori el 1724.
A la familia de Custurers o Costurers sollerics els succedí el senyor Antoni Moragues i Custurer, de Son Moragues fill dels senyors Mateu Moragues i Villalonga i Catalina Custurer i Santandreu , com fill i successor d'aquesta darrera, extingida la linia masculina.
Consultat per altra banda el llibre de Joaquim Maria Bover " Historia de la Expugnacion de Sóller por el ejército de Occhiali ... y victoria ganada por los vecinos de aquella villa en 11 de mayo de 1561 trobam aquestes dades prou interessants per no dfr curioses.
L'any 1405 eren nomenats sindics de Sóller i enviats a la Ciutat de Mallorca per signar el "Contracte Sant" i extingir el deute municipal Mateu Custurer i Francesc Trias que començaren a exercir wl 27 de maig d'aquell any.
El 17 de juny de 1537 un Jaume Custurer és nomenat conseller de guerra amb Joan Puigderr´ós, Pere Frontera i Joan Arbona, del carrer nou a qui es va unir el Capità Joanot Forteza i el Batle Reial Bartomeu Pons per a gastar fins a une3s cent lliures en la reparació d'unes torres de defensa..
El 30 d'agost del 1541 trobam altre cop el nom de Jaume Custurer en qualitat de Jurat juntament amb els jurats Joanot Puigderros, Bartomeu Canals I Gabriel Mayol ( molt possiblement es tracti del meu avantpassat que coimpraria vint anys després Moncaira) enviats a la Ciutat de Mallorca per anar a veure el Rei i fer-li un regal d'una cinquantena de lliures
EL "CAS MIRACULÖS" DE "NA GUIDETA COSTURER"
Es tractaria d'un fet que hauria passat quan els moros intentaren prendre la vall de Sóller aquell històric 11 de maig del 1561. Fet del que hauria estat protagonista una nina d'uns set anys de la familia i llinatge de Ca'n Costurer
.
En parla l'erudit Bover en el ja esmentat llibre de la "Historia de la expugnación de Sóller" a les pàgines 69.70 i 71 basant la seva informació en una anterior del cronista Vicenç Mut i Armengol qui com se sap havia estat casat amb una Costurer, la senyora Aina Costurer i Bordoy. Informació que Bover justifica dient:
" El cronista Don Vicenç Mut, ja que fa enrera de quatre dies la data en la qual Mallorca rebé la noticia de l'arribada dels turcs a Eivissa, i tracta amb compta gotes de dades el que succeïr a Sóller, per contra ens esmenta un fet quasi miraculós, que tengué lloc en aquella vila el dia del conflicte. "
I a continuació afegeix corroborant encara més la justificació
informativa del succeït:
" No té res d'estrany que cap dels altres escriptors que's refereixen a l'esdeveniment de Sóller,ignorassen la feta que conta Mut, com tampoc el que,ell, l'únic que la sapigués, perquè estant unit per relacions de parentesc amb la familia de Costurer, és molt probable que en aquesta es conservàs la memòria del prodigi que anam a referir, perquè sols ella i a la de Vidal pertanyia".
Fet històric o fet llegendari no ho anirem a esbrinar. Ens limitarem a dir que fou un fet curiós que la tradició dels avantpassat Fet històric o llegendari, no ho anirem a esbrinens ha tramés des d'aquella generació fins els nostres dies.
Entre els captius que els turcs s'enduien de Sóller hi havia una nina de set anys filla de Llorenç Vidal i de Margalida Costurer, i la mà del Bon Jesus no permeté que li amargassen els dies a sa mare. Sense conhort aquesta al veure que li havien arrabassat dels seus braços a una prenda tan estimada, va córrer amb temeraria gosadia darrera del bàrbar. que amb ella marxava cap a les seves naus, i amb l'objecte de fer-li més aprop prengué una drecera, arribà a guanyar-li pas, i al descobrir uns guardies enemics que seguien la mateixa direcció, temorosa de que la maltractassen, s'amagà dintre d'una mata ben espessa per a esperar en aquell indret al malanat raptador de la seva fillona i procurar el rescat encara que fos a costa de la seva pròpia vida.
aLa pobra nina, Na Guideta, ella al veure's en mans d'un home extern que li causava horror, no podia menys que cridar continuament i amollà moltes llàgrimes. Molest el sicari amb la inquietut de la nina, ja anava a matar-la quan els companys que l'esperaven, li consellaren que la tiràs. Ho feu aixi el moro, tirant-la amb violència en un precipici ple d'abatzers i de les seves mans dolentes anà a caure a les de la seva desconsolada mare la qual en un estat de xoc, no's pogué moure d'aquell indret fins que, segons havia ja apuntat Don Vicenç Mut i conta Joaquim Maria Bover en la dita "Historia de la expugnación de Sóller" en Bartomeu Estada, de "Son Puça" escoltant els crits de l mare i els plors de la filla, corregué a donar-li socorr.
Yo atada al yugo bárbaro de acero,
Exanime suspiro,
Y aire de muerte y de opresión respiro.
